Escorxaven viva una xiqueta
i un dels dignataris enculats s'embotia
dins la pell ensagnada de la víctima,
i abillat així, i tot arrupit
perquè la pell li anava petita,
feia saltironets i posturetes
al capdavant de la processó
que recorria el temple
entre la multitud
que llançava a les fogueres
dotzenes de gats vius
lligats per la cua
mentre fileres de gegants de fusta,
farcits d'homes, dones i bestiar,
eren cremats en aquelles festes
de la mitja lluna roja
feta de la sang de la creu roja
provinent d'una mena de síndria
fantasiada a còpia de rebre fuetades
d'un munt de concubines
de Montà el Frigi, que va proclamar
que ell era l'encarnació de la Trinitat,
ja que en la seva persona unia
Déu Pare, Déu Fill i l'Esperit Sant,
i que si menjava, bevia o dormia,
ho feia no pas per necessitat,
sinó perquè li agradava de fer-ho.
Ras i curt: totes les projeccions
de les experiències de cadascú
difereixen de la confluència dels nyaps
dissimulats per la cultura
de les innovacions que són
el musclo en dansa entre filferros
que ve a ser la sigla IHS,
amb la Hac coronada per una creu,
una desviació idolàtrica del culte a Jesús,
un excés de devoció al seu nom
comès sobretot per Mateu d'Agrigent,
que predicava de pintar arreu l'anagrama IHS
com a amulet amenaçador
més que res per a la salut.