L'acte més genuí de la recerca ontològica
és matar-se; el veritable asistema filosòfic
ha de comportar la manca, no pas sistematitzada,
de certesa; la poesia fou allò indiscutiblement real
i aquest ve a ser el pinyol de la saviesa;
allò més poètic consisteix a sospitar que tot és llavor;
cal fer valer per defugir les clarors,
atès que la correcció d'un discurs
anuncia la seva descomposició,
tant si les epopeies hi ragen amb urc
com si hi gotegen dolorosament;
i a desgrat d'aquesta evidència,
del terra estant el sostre és una presència
tostemps incorrecta i sorollosa,
dins la qual, i des que el món és món,
hi predomina el mutisme poruc
per damunt de les barbaritats escrites,
pervertidores de la innocència,
de la neutralitat delicada de la consciència
i de la predisposició a la calúmnia,
i tot per tal de menystenir els acusadors,
els tribunals, els acusats i la cridòria
de les multituds que van perdent el nord.