Les roses de colors, se marceixen
dins el teu pit, on s’escarrufa
l’auba, i el sol se pon davall els colors
trencant l’harmonia dels sons del
telèfon, que se fon dins el fang, amb 
la suor i les llàgrimes d’una estrella
que desitja, fugitiva, 
el somni blanc de la roca,
que retrona dins el silenci.