Recopilam la poesia feta en català, continuant la tasca de Mag Poesia i ampliant-la. Veus i versos de tots els temps i indrets: de Santanyí arreu de la Mediterrània.
Entre el vers que neix i el vers que es llegeix hi ha tota una gamma de moments poètics a compatir: recitals, espectacles, tertúlies, rutes guiades... El nostre centre d’operacions és la Casa Blai Bonet, futura seu de la Poeteca i taller poètic.
''Ara, que som davant d’aquest mar blanc, estic amb tots vosaltres, amb els que varen caminar amb la pluja; amb els quevaren cavalcar amb el vent; amb la meva amant de xarol que ja ha escorxat la meva carn...''
''Les roses de colors, se marceixen dins el teu pit, on s’escarrufa l’auba, i el sol se pon davall els colors trencant l’harmonia dels sons deltelèfon...''
''No! Perquè els teus llibres de seda ja han penjat el mariner dins el fons de la butxaca, enrevoltat de sostres de cotxes nets. No, no, ja... nooo!''
''Els nins són millors que tu, així que no fermis més boques, ni tampoc els tanquis els ulls perquè no podran escriure, i saps que això no m’agrada.''
''He tancat la finestra perquè no vull escoltar el plor de la brisa. Ja no puc més, la mort me surt pels ulls. La mort.''
''En aqueix lloc no hi ha més que besades que fermen les boques, i això no m’agrada... Aleshores... Me n’estic anant, anat.''
''Racó de mans fingides que s’encenen amb l’aigua. Fantasma de la tarda. Tremolor, foscor, mort.''
''La tarda esclata nins, metafísicament, amor.''
''Quan arribi la fosca, tu, seràs meva, i jo, em donaré a tu, fins que la sang i el foc, es perdin en la terra.''
''Amic del palau que tomba, que parles amb l’àngel de la teva ombra, plana, i del mot, que sembla esclau del seny, i del turment, que queia com una fulla, espessa.''
''La teva cara, sembla el sol amb un roser vermell. Mentre la nit, s’esclata dins el cor.''
''Només vull caminar en la nit. Tot sol. Atura! Atura! No, no puc pensar que els meus somnis dugueren la meva jovenesa.''
''No, no som jo, som tu, estic amb tu, com el canari a la gàbia, que canta la seva presó.''
''L’oratge acabat de tallar, puja pel caminoi dels teus gnoms grocs, degollant la nina del balcó, que encara alena la partida del plorar. Però,... on?''
''...dins d’aquest viatge pel color obscura la terra del drac on les cadenes de ferro fermen els vidres de les venes, crec que has de deixar de plorar i anar-te’n.''
''... atura! tots són blocs de ferro, que es podreixen dins el cor.''