El cap, sembla un rosa amb
el foc de les mans del violí de taula,
i el cos d’un nin lleu devora del poal
de fems. Demà és diumenge, no el s’enduran
fins dilluns.
La lluna! la lluna!
Jo tallaré el futur de la terra llisa,
i veureu el cel de mil finestres.
La lluna! la lluna!
Jo vull que l’aigua se’n vagi
per cercar les pedres rodones.
La lluna! la lluna!
He tancat la finestra perquè no 
vull escoltar el plor de la brisa.
Ja no puc més, la mort me surt
pels ulls.
La mort.