Estic en el lloc,
on el drac crida
als ulls de mil llunes
de tristesa, que 
criden dins la flor,
i me n’estic anant,
perquè no hi ha més
que records de la
llunyana fosca.
En aqueix lloc no hi ha
més que besades que
fermen les boques, i
això no m’agrada...
Aleshores...
Me n’estic anant,
anat.