Només vull caminar en la nit.
Tot sol.
Atura! Atura!
No, no puc pensar que
els meus somnis dugueren
la meva jovenesa.
Somnis amb pantalons curts
i sabates amb els ulls foradats,
d’indis que se’n van,
de màgiques princeses,
de lladres que s’amaguen dins
els cabells del cavall.
No!
Obri els ulls a la nit,
xiula pels racons, respon a la casualitat
cerca el ca que sembra dins l’hort
els fronts del passat,
fot el planeta podrit, vés amb tothom,
calla,
i crida, crida davant el metall que 
ofega els peus petits d’un nin
buit.