II

Podran florir els estels, florir les roses
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil.la.


V

Paraules sense dir, cossos en pugna,
llavis només, deixades les recances.
En la tarda d'hivern enfredorida,
has fet florir la meva primavera.


X

Has fet un collaret amb les paraules
per a ornament manyac de ma nuesa.
I m'has posat al pit gemma escollida,
aquella que de temps era esperada.