Poeta i escriptora barcelonina.
Començà a publicar versos als quinze anys i es formà a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona, on rebé el mestratge d'intel·lectuals com Ferran Soldevila o Carles Riba, que marcà intensament la seva trajectòria literària.
L'any 1938 publicà Epigrames i cançons (finalista del premi Joaquim Folguera). Els temes que predominen al recull seran els que es repetiran durant tota la seva obra: la tristesa, la desolació amorosa, la melangia... , sentiments continguts i objectivats gràcies a la disciplina del vers.
Als anys 40, en temps de repressió i censura, col·laborà amb la resistència cultural catalana, sempre al costat del seu mestre Carles Riba. No publicà el seu segon volum de poesia, Presència i record, fins l'any 1952.
Després d'anys de silenci i d'aïllament poètic sostingut, publicà tota la seva obra a Poesia (1981), que fou reconeguda l'any següent amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Morí l'any 1985, el mateix any que veié la llum un recull de narratives breus de l'autora titulat Contes.
Fou sòcia d'honor de l'AELC.
Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Rosa Leveroni) per David Ventura Marquié i Heura Marçal.