Oh divina tardor, quan la campana
     del poblet amagat,
amb el seu cant d'argent em feia ofrena
     d'aquella claredat!
Dolça remor de fulles adormides
     damunt dels teus camins
que van donar-me el foc i la bellesa
     dels seus coures més fins.
La casta tremolor de l'estelada
     fent-nos de cobricel
d'aquell llanguir d'amor, quan dels teus besos
     vaig collir-ne la mel.
Oh divina tardor!... Si recordessis
     el seu màgic esclat
i d'ella, com de mi, en els teus somnis
     te'n fossis enyorat!...