Aquest octubre em donarà el perfum
més olorós d'amor i melangia.
Un dolç esclat tindrà la seva llum
tot tremolós de l'enyorança pia.

S'esvairà tot rastre d'antic fum
coingriador mesquí de la follia,
i la flama fgidel que no es consum
amb les seves clarors m'ornarà el dia.

Sota la terra lleu ara reposes,
amb l'esperit ben pur, joiós ja goses
l'aven tura feliç de l'infinit.

Aquest florir sortós de meravella
serà la rosa d'or que s'esbadella
damunt el somni càlid del teu pit.