III

Plau-me seguir els camins que els camps parteixen,
     ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
     i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
     d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
     el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
     s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
     un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
     vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
     el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
     mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
     als meus sentits desperts.