Dolça terra del Conflent,
daurada vila de Prada.
Camps gemats de Sant Miquel,
claror d'aquelles muntanyes!
Campanes de Codalet,
que les hores m'encalmaven
d'aquella tardor suau
que tendrament m'ofrenares,
dolça terra del Conflent
quan amb les ales cansades,
vaig arribar fins a tu
i la porta esbatanaves
on tot de braços oberts
amb amor m'agombolaren...
Dolça terra del Conflent,
daurada vila de Prada,
quins records m'haveu donat,
sempre més us he enyorades!...