A Isadora Duncan

Em va mig despertar una matinada 
un esclat de papallones 
de llibertat. 
Enfora dels somriures de plàstic, 
dels ulls de vidre, 
dels cors de metall, 
de les escales elèctriques, 
de les idees prefabricades. 
A l'hora que canten els ocells més fort, 
damunt una columna trencada  
que es retalla en un blau fosc 
i el sol encara no travessa els vels blancs de la matinada, 
que volen 
amb papallones de llibertat.