Son cos era ondulant i vehement.
Tenia un rubor nou cada moment
i era molt prompta a la rialla.
Reia per natural, i també ho deia tot amb la rialla:
ella era plor, burla, rancor
o el surt dels nervis com un cop de tralla;
semblava, segons l'hora, parrupar de colom,
i altres hores semblava
un udol inquiet, panteixant, contingut;
com un desig de crits al coll, que escanya,
com una activa fam de foventut
que es vol abraonar al joc, a la cursa, a la dansa.

Ara vull recordar la figura, i només 
veig un cos ondulant, la sento riure en tantes
notes, i veig el seu rubor
de tants traspassos... I ella s'alça
viva com era, enmig d'aquest concert
penós i alegre de rialles.