La nit és compassiva com una mainadera
que s'entreté en rondalles i jocs d'il.lusió.
Ella dreça en l'espai telons misteriosos,
perquè pugui pensar-hi, cadascú a sa manera,
fabulacions que ens passen pel cap ara i adés.
Ella ens descorre al fons llunyà de llargs carrers
obacs pressentiments de jardins fosos,
espais somorts com d'escenaris venturers,
i uns espectres benignes, uns rastres amorosos,
i potser unes millors ventures per a demà.

Nit ciutadana, qui et sabés cantar!

Al teu devora un hom oblida
tot allò que la marxa de la vida
té de basquejador i té de ferest.
Fa bo de gronxar en tu l'animeta recuita,
com la flor dòcil en el test.

No pot entendre bé qui no tranuita
la llei d'embriaguesa que infonen ses carícies
i quina gràcia embruixadora té
per no deixar-nos veure bé
allò, que vist com és, afeixuga les noses.

Al pic del sol -enmig d'algunes estultícies-
hem fet la nostra tasca en un sens fi de coses,
però quan ve la nit la deixem fer.
No hi ha al món una falda més de mare
que els horitzons que no obrirem prou bé,
ni unes llums de colors com les que ens criden ara.

Emportats pel vehicle, giravolten les coses
i es remouen els cims de la ciutat
com en un terratrèmol fictici. Hi ha grandesa,
hi ha una rauxa imponent, però sense escomesa
en això, i en la gent, com éssers somniats,
i en l'escampall de llums, que alguns són deturats
i altres dansen, s'acluquen i s'encenen,
o volten en garlandes d'una pueril follia;
i l'alt misteri dels terrats
té un vol més ample que no pas de dia.

Nit ciutadana!

                       En el carrer encongit,
entre portals tancats, s'han extingit
els llums i les remors.
Res no existeix del que existí de dia,
i si existeix és tan ben disfressat
que la nostra raó no s'ho creuria,
i a més d'un vianant li ve la fantasia
de si el món que ara veu no és el mateix
que l'altre món assolellat.

I és que la nit manyaga, i amb un pic de follia
és ací per distreure'ns: infants poetes, rodamons.
En roentes boirines s'encela o bé s'inferna,
s'engalana amb adreços molt fins de pedreria,
i es vesteix d'unes àgils i etèries il.lusions 
per a encalçar-nos. Si ara ens enlluerna,
poc després ens fa veure en la penombra
les ventures que són de desitjar,
i destra en els secrets de la claror i de l'ombra,
amb la seva clemència
ens endormisca en la indolència
fins que amb el cant dels galls llustreja l'endemà.

                         19 setembre 1946