Canta, oh matí en les altes galeries
del cel! Entona l'himne magnífic dels colors!
Avui, en l'ufanor dels núvols, tries
del teu pertret els ornaments millors
-torres d'orgull, o glassa fonedissa.

Nostre seny creador,
fit els ulls dalt del cel,
satisfà el seu anhel,
retrobant en els núvols semblances a desdir:
una flota de cignes, amb el plomatge fi,
que el vent dels cims manyagament arrissa;
arxipèlags roents de llum i fosc,
o sobre unes esteses gentils de violetes
el superb enderroc
d'uns palaus com un somni de poetes;
i carroses a posta per les fugues
de l'esperit cansat d'aquest baf terrenal
i les seves marfugues.

El prodigi dels núvols, allà dalt,
estrafà sobre el blau setí les cavalcades,
i exèrcits front a front, bormeres corgelades,
i momuments alçats a tanta de virtut
que no troba en la terra l'artista merescut,
ni pedrera, ni forja, ni matèria prou digna,
alhora tan eteris i tan materials,
i carregats de tots els encanteris
d'aquests mons nostres terrenals
que ara un poder més alt tranfigurés.
Lluïssor de cuirasses i gala de portals
i muralles de plata on s'abranden les roses!
Altíssims mons, jo us amo sobre totes les coses!

Geni exaltat dels núvols, quines festes celebres
aquest matí? On vols i com tu vols
amb la teva atxa encesa congries els ressols
i models de formes que ens obren les palpebres
a les galtes de l'aire. És solament per tu
la tasca d'erigir noves contrades
quan la folla alegria se t'enduu
per les rutes de l'aire que enlloc no tenen fi;
però jo sóc cridat a dir
les belleses que tu fas i desfàs en l'aire.
Elles no es desassemblen gaire
de les clarors del cel que, mare o mainadera,
ens contaven d'infant
i ara hem après de dir a la nostra manera.

                           25 octubre 1946