Filla de l'oci, inspiració divina!
El teu alè fecunda l'esperit.
Perquè som dòcils o bé il.luminats
perquè ens havem desdit de l'orgull de puixança
trobem de sobte afilerats
els exèrcits del ritme i de la dansa.

Altres lleure tindrem per a fer la lloança
del treball i les seves virtuts: del mall i la llima,
de la suor i de l'esforç,
de la raó activa i del braç que torç.
Ara no és l'hora de l'ànsia a les dents i del verdet a la galta.

Beneïm el treball. Però hi ha una joia més alta:
la de l'oci fecund, que treballa dins nostre,
o ens dicta un consell, o una estrofa d'immortalitat,
o ens desbrossa un camí que s'havia esborrat.

Ajaguts damunt l'herba dels prats o el sauló de la platja,
de cara al bell sostre
del cel nu, o bé anant de viatge,
quan encara ignorem la figura d'aquella ciutat
vers la qual fem camí, o bé alguna vegada,
quan s'afina el sentit en la convalescència
de la carn castigada
l'oci baixa a nosaltres. I mig en l'absència,
pressentim la frescor d'un oregi immortal;
hi ha en tot l'aire claror de diumenge,
i esdevenen un tàlem la copa d'un arbre o el llit del malalt.

Plens els ulls de les gales etèries,
copsem aleshores la dolça revenja d'humanes misèries,
i oblidats del demà, desesmats de la història,
gaudim de la sesta sublim sense pena ni glòria,
submergits en la pau, que si fos duradora
ja seria com l'alba serena de l'eternitat.

D'aquests ocis anava creixent la ciutat somniada.
I és per això que en aquesta porxada
invoco l'oci en tot el que té de sagrat.