In memoriam C.V. per a qui fou escrit, 
             fa temps i temps, aquest llunari.

I ara ja saps la mort, Cèlia Viñas  
-ai aquell foc, foquet, cendra astorada.  
Ara ja saps la mort. No et calen versos  
ni ocells ni primaveres per alçar-la. 

¿Ho veus? No s'ha aturat un sol rellotge  
ni s'ha estremit la seda de la cala;  
el vent, que desconeix la teva absència,  
ajup les herbes del record...  
 Descansa. 

Nosaltres sols, amb tota la mort teva,  
reprendrem el camí.  
 Adéu, companya.