Poeta, assagista i traductor mallorquí, conegut per la seva tasca defensora del català a l'illa. Més enllà de la seva professió de docent, es convertí en impulsor públic de la llengua a través de l'Obra Cultural Balear. 

Aquesta faceta d'activista, però, no ha de deixar en segon pla una obra intensa, que juga amb la recerca formal i la creació d'un univers poètic ric, el qual gira entorn dels eixos temàtics de l'Amor, la Mort i la Pàtria i que beu de múltiples influències (de les rondalles fins a la literatura contemporània universal).

Classificat com a poeta de postguerra, el 1961 ja havia publicat Poemes de Mondragó. Amb tot, els 70 i 80 foren els anys més fecunds de Llompart amb obres com La Terra d'Argensa (1972), Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974), Mandràgola (1980, Premi de la Crítica Serra d'Or i el Premio Nacional de la Crítica) o La Capella dels Dolors i altres poemes (1981, guardonat amb la Lletra d'Or). El poemari més recent és Camins (1993). 

Durant tota la seva vida col·laborà a la premsa amb articles polítics i literaris (recollits a Els nostres escriptors, 1996; Països Catalans i altres reflexions, 1991; El llac i la flama, 1998). També es dedicà a la crítica literària (La narrativa a les Illes Balears, 1992) i a la traducció poètica d'autors gallecs, portuguesos i brasilers. 

La seva trajectòria li valgué el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi (1982), un any abans de l'aparició pública de la seva Obra Poètica completa. 

Morí l'any 1993 i, des de llavors, s'han succeït els homenatges a la figura i a l'obra del referent mallorquí. L'any 2018 fou declarat Any Llompart.

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (J. M. Llompart) per M. A. Perelló.