En els ferros del balcó,  
l'heura.  
A les mans i en el record,  
al mocador dels adéus,  
l'heura.  
Per dins la casa barrada,  
al tapís, al guarda-roba,  
a les tasses de cafè,  
l'heura.  
L'heura dins els ulls dels morts,  
dins les llàgrimes dels morts,  
estrenyent cada paraula,  
florint per cada paraula.  
L'heura, sempre l'heura  
sobreeixint la paret, l'amor, el somni,  
empaitant-me, assolint-me, ofegant-me,  
l'heura.