Diu el rètol de la botiga,
suspès sobre el mostrador il·luminat
amb músiques d’una simfonia de clarors
tèbies de neó: “Artesans de vents”.
En un carrer d’Avinyó, 
rere el Palau dels papes, tene taller
els descendents de Posidó, fills d’Èol,
el que lliurà a Ulisses, dins un odre de pell de boc,
tots els vents
del món, tots, excepte un.
Constructors de vent,
i d’instruments que fan servir del buf
l’esperit que habita l’aire,
prou coneixen el seu ofici diví.

Pos l’orella al cristall
que em separa de l’univers
on neixen els sons
i una orquestra que assaja partitures
parla el més lasciu,
prodigiós i matemàtic dels llenguatges.