Te'n vas anar amb aquell ponent dolcíssim... 
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.  
Somreies a la força dels teus muscles 
i glaties per guerres i corones, 
i tot de cop t'has esllanguit per terra 
amb els ulls admirats...

Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora! 
Aquell teu primer vel, quan el llançares  
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguérem 
sota els plors estroncats, que una serena 
va començar a regnar en el pit i el rostre 
del moribund. L'alè anava i venia 
suaument emperesit, fins que esperàrem... 
I no tornà... Llavores esclataven 
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era... 
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim...