JOAN MARAGALL
(1860-1911)

Poeta, assagista i traductor barceloní. Fou un dels exponents principals del modernisme català i de la ''paraula viva'' del romanticisme poètic a Catalunya.

Començà a escriure als anys d'adolescència influït per les lectures d'autos alemanys com Goethe i als vint anys guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Badalona amb Dins sa cambra (1881). 

D'esperit romàntic, poc a poc hagué de deixar de banda els seus ideals per integrar-se a la vida burgesa catalana. Advocat de formació, es dedicà al periodisme i les seves publicacions al Diario de Barcelona, a L'Avenç, a La Renaixença, a La Veu de Catalunya, etc., foren bàsiques per al naixement del moviment modernista.

Al 1894, amb la conquesta dels Jocs Florals de Barcelona, la figura poètica de Maragall adquireix renom i, un any després, publicà el llibre Poesies. Excelsior, la traducció d'Ifigènia a Tàurida o l'Oda a Espanya són treballs que s'ofereixen com a mostres de la validesa i de la vitalitat del català en relació a l'alta cultura del món burgès de l'època. 

Amb els anys, les seves visions més decadentistes donen pas al naturisme, palès ja al poemari Enllà (1906). Al llarg de la seva obra, Maragall entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi. D'això en resulten la creació de composicions com El cant de la senyera, La sardana, El compte Arnau, etc., que tengueren gran repercussió i estima popular.

Escrigué una única obra teatral, Nausica (1911), però en traduí moltes de Goethe, així com obres de Píndar, Homer, Novalis i Nietzsche.

Les principals edicions de les obres completes es publiquen els anys 1912-1913, 1929-1930, el 1947, i el 1960.

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Joan Maragall) per X. R. Trigo. 

 

ELS POEMES