- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria 
i escoltes i em mig rius, però no em sents; 
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via 
el teu esprit al bell atzar dels vents,

jo veig la nau del pensament que et porta 
navegar al lluny de l'horitzó marí. 
L'empenta de l'amor també és prou forta 
per dur-me al teu costat fins an allí.

Navego al teu costat com encantada, 
empesa per l'amor que se me'n duu. 
La via no conec ni l'encontrada: 
sols sé que sóc l'esposa enamorada, 
que avanço a vora teu i vaig amb tu.

 EL POETA

- Mes tu ets la guiadora, tu la forta, 
perquè en mig de la calma o la maror 
saps que la nau del pensament que em porta 
sempre retorna al port del teu amor.