Cantem l'entrada del temps clar 
amb clara veu i rialles calres. 
     Tornem-nos ben cantaires, 
que ara és el temps - de fer ressonar 
     alegrement els aires.

Passen núvols corrent i somrient, 
regalant aigua i raigs de sol lluent 
damunt les roses vermelles, ja totes badades. 
Sobre els plans reverdits hi corre el vent 
i es mouen els blats verds i les gentades 
cridant coses alegres i furioses... 
Costes avall degoten les neus foses.

Sadollem la mirada de verdor 
enfonsant-la en el tou dels grans herbatges; 
sadollem les orelles de remor 
enamorant-les dels bells crits salvatges; 
i sadollem el pit d'aire del cel 
per cantar l'alegria de la terra, 
     tant si en surt un místic bel 
     com si en surt un crit de guerra.

Tornem'ns soldats lluents i ben armats, 
o tornem'ns serafins d'ales de plata... 
Correm alegrement a tots costats, 
     correm que el maig esclata.

Riem, riem entre les flors i el vent 
     l'emmajada alegria; 
plantem arbres de maig desaforadament 
     davant la porta d'or de cada aimia.

Prompte els arbres de maig s'assecaran... 
     la llenya sols destorba: 
la tirarem al foc de Sant Joan 
     i saltarem per sobre.