III

El cel ben serà 
torna el mar més blau, 
d'un blau que enamora 
al migdia clar: 
entre els pins me'l miro... 
Dues coses hi ha 
que el mirar-les juntes 
me fa el cor més gran: 
la verdor dels pins, 
la blavor del mar.

 IV

 El vent se desferma 
 i tot el mar canta. 
Mar brava, mar verda, mar escumejanta! 
 L'onada s'adreça, 
 venint s'ageganta, 
 avença i s'acosta 
 callada que espanta. 
 L'escuma enlluerna, 
 el sol l'abrillanta, 
 l'onada l'esberla 
 i cau ressonanta. 
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!

 V

Una a una, com verges a la dansa, 
entren lliscant les barques en el mar; 
s'obre la vela com una ala al sol, 
i per camins que només ells veuen 
 s'allunyen mar endintre... 
Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, 
groga de sol! De prop el mar te canta, 
mentres tu esperes el retorn magnífic, 
a sol ponent, de la primera barca, 
que sortirà el mar tota olorosa.