Anem a la muntanya - que ara ve el bon temps;
ve la Primavera, - ve la Primavera,
la-larala-la-la-la-la,
hores d'alegria, hores de tristor.
Ai del qui se'n va i no tornarà!
També més ai! del qui perd l'amor!
La-la-la.
També més ai! qui perd l'amor!

    Adéu, rosa d'abril!
    Adéu, rosa encarnada!
    Demà, lluny del teu roser,
    d'enyorament me moriré.

Quan te diran la meva fi,
plora per mi, que per tu ploro;
plora per mi, més dolçament,
que amargament no és el teu plor.

Eixuga el plor, no ploris gaire,
que et marciria el pas de l'aire.
No ploris gens; no ploris, no.
Per tu i per mi, jo, que ja en sé,
bé puc plorar mellor.
La-larala-la.