I

Quan la Lola a mi m'escriu,
sento el cant de la perdiu,
veig la llum de les muntanyes
i començo a somiar
unes coses més estranyes!
Somio que vaig tot sol
volant pel vent que m'empeny,
i que arribo aquí al Montseny,
trobo una perdiu que canta,
pro que canta que m'encanta;
que l'agafo i me l'enduc.
La tenia dintre una gàbia
i després, tot d'un plegat,
la perdiu se'm torna Lola.
I quan l'obro compassiu
se'm torna a tornar perdiu
i bo i cantant vola, vola...
Al Montseny jo vull tornar
per a sentir-la cantar
i collir-li una viola.


     III
Per la Lola

Al peu de les teves lletres,
que fan olor de maduixes,
m'has pintat un maduixer.
Ai, filla, no en passis ànsia,
que al meu jardí el plantaré!
Jo de dos jardins sóc amo,
un que es veu i un que no es veu,
i en aquest és on jo planto
les mates de més bon preu.
Treu uns brots que no ho diries
i unes flors de molta olor...
M'hi recreo tots els dies, 
però només hi entro jo.
Doncs allí anirà a parar
el maduixer de la Lola.
I si arriba a maduixar,
les maduixes que farà
seran per tu tota sola

     Don Joan