Et desfàs de la cinta adhesiva
que et corromp la memòria;
amb les tisores fas miques
tants de batecs i passes en debades;
claves amb un xinxeta els mots que et sobreviuen
i grapes les dreceres que t'obren destins;
escaneges els somnis que et pernocten
i, quan dels sobrants dels malviatges
se't demana si els vols a la paperera,
prems la tecla en un contundent: sí.

(al capdavall, la seva herència fou
un foll somriure de fullaraca).