Arran dels murs, 
els animals dormen pels racons de casa nostra. 
Les fruites pengen dels arbres, glaçades, 
com cristalls o llàgrimes o velles antracites, 
i els arbres, vora el camí sorrenc, 
sotgen el no-res, perdent-se entre les dunes.

Coberts de pols, els camins 
han quedat negats pel bosc, tancats 
per les bardisses i els fonolls, 
i les passes obertes pels munts de sorra 
que el vent mou d'un lloc a l'altre del desert.

Arrelats entre els fems, els tubèrculs creixen 
i s'enlairen i fan caure les cases i tomben els murs. 
Trenquen les pedres. 
L'aigua, embassada des de tant temps 
sota dels porxos, cobreix els morts, ressecs per les secades.

Les arborescències de la sal es gronxen entre el vent, 
la sorra tapa les flors cremades, 
i el sol, pel vent desert, enfosqueix les palmeres.