Quan serà que aniré, com van els altres, 
al lloc de la perfecta sincronia, 
on tot és moviment i energia 
i compàs temperat i delitós?

Quan serà que deixaré el cau on sóc, 
on no hi ha lloc per a cap ocell que vola, 
ni cap au que reposi, tota sola, 
ni cap vent que remogui l'aire clos?

Quan serà? Quan podré  
d'aquesta blanca companyia alliberar-me? 
Quan, d'aquesta sort que m'allunya de tot, 
podré allunyar-me?

Quan serà que podré, com un ocell, 
volar a la casa, 
reconèixer el lloc de cada cosa 
i reposar en el cancell on l'au es posa?

Quin jorn serà aquell de la tornada, 
l'instant resolt del reconeixement, 
aquell pel qual es muda el pensament 
per la clara presència de l'albada?