''... i el teu alenar insegur
remogut per la serena
redacta damunt l'arena
històries que just saps tu.''
Seus a l'ombra del pi vell
on t'enfilaves de nina,
l'alè del vent despentina
els cabells del teu serrell.
S'arreveixina la pell
impúdica del coll nu
i el teu alenar insegur
remogut per la serena
redacta damunt l'arena
històries que just saps tu.
Amb els dits toques l'escorça
on t'abraçaves segura
que la seva saba pura
t'era aliment, vida i força;
d'una estella en fas una orsa
pel barquet que fas salpar
disposat a capejar
mars de records, vela estesa,
per reflotar una infantesa
que saps que no tornarà.