Fumegen els rebentats
damunt el verd del tapet,
els jugadors, morts de set
escapsen tan concentrats,
seriosos, capficats,
sords a qualsevol renou
que no se'n temen que plou,
miren la mà i amb urgència
els crits rompen el silenci,
truc i retruc i val nou!

Riuen, beuen, es conviden,
un s'aixeca, mig fent esses:
Vine a mi, que tot són peces!
Juguen immersos, s'obliden
del món i de tot, enviden
i el més vell de tots explora
els ulls del que té a devora
i amb un cop sec a la taula
li dispara la paraula,
el crit de guerra: joc fora!