L’orina és una substància 
d’originalitat relativa.
És quelcom comú i tangible
però, de manera inversemblant, es transforma
en místic ungüent
quan hom fa fanguet i pasteta
de la mateixa
per guarir el bes de les abelles.
Paràbola de la vida i jo,
del mè, del cabrer i les esquelles.