''Les aixelles fan el suc: nèctar de misericòrdia. Els braons formen les valls on gemeguen els ilotes. Vulva és cor de tota cosa.''

''Frec en excés i fit amb engany. No coneix plany l’aventura dels plaers.''

''Mentre l’amor tot ho contempla s’enamora de la carn pútrida talment una hisenda plena de mandíbules.''

''Palpa’m les glàndules i estreny fort: les llets d’ambdós esdevindran proesa.''

''L’esquelet s’adorm encarant l’esguard del dia. Sap que morirà.''

''Mon cos fred viu fora seny i un joc de mans que emmetzina m'astora mentre m'empeny vers l'onada que m'agita.''

''Descobrirem el sol de mitjanit quan surt de cacera i el tall lunar espera, esporuguit davant el cos voluptuós de femella...''

''Al llit de la molsa les noces de Sang i Saba. La pau, però, sorda.''

''(L'olivera és el penis de la nit.)''

''L’estètic cruixir de la carcanada és quelcom més bell que la velocitat de Marinetti o l’Atenes de Samotràcia.''

''Aferren arrels amb un sol impuls, sodomitzen l’estèril sòl i festegen el càrritx del cingles. Guarden inhòspits la terra guanyada als homes, espècie antiga, d’éssers immòbils.''

''Una dona viola ca ajagut i sense experiència prèvia. El delicte, deu minuts més tard, és denunciat al jutjat de guàrdia per un grup ecologista.''

''L’orina és una substància d’originalitat relativa. És quelcom comú i tangible però, de manera inversemblant, es transforma en místic ungüent...''

''Hom no es pot compadir de vostra pobresa animal car tot és ràbia, ràbia i més oi rabiós, vers vostre entrecuix molsut i pollós, femer infecte de mort.''

''L’home estima l’art de les caramutxes.''

''Oh, rel, tu, prodigi abismal que inseminaves llàgrimes al verb, fes-me un lloc incontenible al llot i fixa’m al temps inconcret.''

''Ni la vil fura, ni el silenci, en cap justa coneixeran derrota, car habiten el més profund odi al bell mig del cervell que els guia.''

''En trobar clus faig libació. Del plaer frenètic en prenc un dard. Del teu cos en vers en sé el secret i et fer endins, dant-te remei.''

''Amb franquesa, just ara sé, eixuts, de cop, els pous de les certeses, que l’existència no ha estat un dret: era un deure insostenible.''

''Si a tu de mi et delectés la parla i en somni esclau em coneguessis dur, seria amant lleuger, mancat de traça, sadoll de verbs, en gargamella un nus.''

''I jo jec com sagno, justament fruint-ne de les teves traves, ferides i talls. Foragitant versos, menjant-te la boca, deglutint-ne l’opi gargamella avall.''

''Cobrim-lo de galons, catifa estesa, folrant les seves venes amb clavells. Facem de l’home nou fornal encesa, fogant els guarets amples del vell temps.''

''Tots solls, bèsties mudes, envestim l’eixida que ens mostra les cendres dels focs fets foguera.''

''Sovint quan jo vaig gat esqueix ta roba, m’ajec al teu davant i encenc el forn, tot fent-te abaixar el cap carreg ma fona fitant el teu cos dret tallat en dos.''

''La llum, anit, tot ho ha mort: ha fos, en sec, el bes fosc dels amants. Ha sadollat de flama els focs, ans no ha pogut ferir-ho tot.''

''Si a tu de mi et delectés la parla i en somni esclau em coneguessis dur seria amant, lleuger, mancat de traça, sadoll de verbs, en gargamella un nus.''

"...en la cigarreta esventrada

al cor de la l’autopista."

"No pot explicar res,

no pot enunciar res,

no pot pronunciar res.

No pot, ni tan sols, extingir-se."

"La poncella caiguda,

corgelada, traïda."

"...temolàvem de por 

i ens llepàvem les nafres

com si fóssim bèsties,

perquè no érem res més que animals."

"Cada mot rebota

com una destral

esmorrellada."

"Hem cregut 

que la cartografia del temps

era un llast empès

al fons d'un

oceà glaçat."

"La sutura dels sentits

és l'opulència de la raó."

"Dins cada cor

hi ha un avenc

que cova un corc

que és cosa fonda."

"Enfangats
en el relat estèril."