Si a tu de mi et delectés la parla
i en somni esclau em coneguessis dur,
seria amant lleuger, mancat de traça,
sadoll de verbs, en gargamella un nus.

Però sóc tou, esbaldregat de raça,
no tenc ni sang, ni llet, ni brou ni pus,
i en comptes d’ous, dos cagallons de rata
que en balls d’amor em fan mirall obtús.

I el meu conhort m’abrusa i m’examina,
com un dintell, cromat, clapat pel sol.
Suren sements, ella no en té i en vol,

salpen silents, d’un grau de la garriga,
degoten blens, tumors a la pell fina,
dreceres, rius, que van del ventre al coll.