Recordo el primer orgasme
que no va ser amb tu
[amb aquell altre]
i sense els meus dits.

Vas esperar-me
que fes campana
d’aquella escola
tècnico-professional diocessana
[no hi havia institut,
diu que en faran un, ara],
i en aquell cotxe blanc
[no la diré, prô recordo la marca,
i això que a mi, els cotxes,
ni em vénen ni em van]

em vaig anar enfilant, 
espanatada,
pel seient tapissat de cremades
aparcat damunt una estora
no de molsa
[de restes de sexe, escampades]
i amb taques de la primera
amant teva o de l’amo primer
el capellà,
fins a tocar aquell cel
l’únic Paradís real
[i el sostre],
empesa per les esperonades
d’una llengua flageladora
i roent.

Recordo el primer crit
que no es va escapar
de la meva gola
ni del meu pit
[de més ensota]
i la destresa amb què degustaves
aquella figa collida 
abans de temporada;
i com obria per a rebre’t
una porta lliscant
i em tancava per a empresonar
[eternament, amb pany i clau]
aquell plaer tan elèctric
que esllavissava els murs
càrnics
del meu jo
i m’aturava el pensament
[per primer cop]
encegant-me les idees,
enllustrant-me l’entrecuix,
ennuegant-me en el recital
d’as i us.

Ara somio,
des de llavors,
i faig gimnàstica
per a l’elasticitat
[del cos]
amb tocar aquell cel
un altre cop, de més a prop,
i sense tu
només amb jo.