Busco
¿prò què?
No ho sabia, fins ara.
Busco allò que he trobat.
Corro i vull que no s’escolin els dies
[de 24 hores sense son]
perquè ell s’ha esborrat de la fotografia
que dormia sota el coixí
[revelat d’oferta, buf!];
ara hi ets tu,
sota meu, a sobre, nu.
Cada nit
                i cada dia.
M’és igual que no em facis teva,
ja ho sóc.
                I love you.
Sóc dins dels teus llibres,
lectures nocturnes
i versos endormiscats endolcits amb vi
em desperten
i em vull tornar a adormir.
Alè ranci,
la tremolor de l’autobús
[que es lleva a les sis, 
amb tos d’haver fumat Embassy],
prô el sol no surt al matí; 
sempre és de nit
                              aquí
[a la ciutat sense paraigües].

Dolor al pit. El nostre amor s’ha adormit.
Un mocador amb cloroform
per a no oblidar-te.
A uns quants quilòmetres 
on la pluja no mulla 
els records
                    plastificats,
lluny de tu, m’enamoro.
Em quedaré sota
aquest cel tan gris,
esperant que m’enviïs
una altra foto
[amb revelat de luxe, please].