Jo, 
que sempre he escurat el plat 
sense rebequeries, 
que sempre he encapçalat 
sense pedanteria 
les llistes de l’escola, del partit, 
de la universitat; 
jo, que he penjat d’un cartell 
a l’estil nord-americà 
com a treballadora del mes; 
jo, que he escrit poesia, 
que he fet l’amor per a aturar guerres, 
que m’he venut per a comprar-te el cel; 
jo, que t’he sigut sincera; 
jo, que t’he esperat, sempre, 
dibuixant-te camins 
perquè et perdies i dient-te qui eres; 
jo, que m’he tallat les ungles sola 
i he plorat i rigut a les pedres 
perquè no patissis; 
jo, que t’he deixat ser tu 
sense voler ser teva… 
jo, 
no sóc ningú.