Provares d’entendre el món 
no havent-lo viscut
quan vagabundejaves pels barris de turistes
pel centre, amb una guia,
per a no perdre’t
i que no et trobés la vida.

Escrigueres en centenars d’arbres
no sabent-los els noms
quan rondaves pels llits freds
dels poetes, amb dues vides,
per a no perdre’s
i que no els engolís la poesia.

T’anegares sota les pluges
no mullant-te per dedins
quan somiaves amb novel.les
als terrats, amb els ulls nus,
per a no perdre’ls 
de vista.

I conscient que rera els murs
del teu palau de l’inconscient
s’hi apilaven runes, fam i merda,
vas exiliar-t’hi esperant que algú
tirés la porta a terra,
d’un cop de puny,

i et digués que la vida
no es pot mirar pel forat d’un pany.