Riu el roc
sota el meu cul,
el nespru es queixa
-en penetrar-me,
cruix el pinyol de la cirera
si l’empenys tu, contra l’escull
-del meu orgasme

i vessa...

sang: dolça, quasi negra,
per l’escletxa del meu mur
fet d’esperit, de vi
i alguna herba, mal’heura,
-de camí
i la teva barba s’esllavissa
cercant un pou
-un ull de nimfa;

perquè això de fer l’amor
és com enfilar agulles de mitja
prò punxa més... molt més.