t’envejo el temps
que no em regales
per a ser-te més tu sol;
t’envejo el nervi
que t’enfila ben de pressa
des dels ous;
t’envejo força, 
el dur forcívol del teu ésser
la saba verda
la teva escorça de punxes seques
i la no enveja
-sobretot
que sents pels homes.

t’envejo els sons
robats als trons
que m’abraones al swing del vent;
t’envejo flors
que amb fosca negra 
fas esclatar per al ñmatí
pintar les hores
de cent somriures;
t’envejo el viure
rompent en l’aire
com braves ones;
t’envejo lliure, car de mi
no t’enamores.