Una rosella i una espiga
van esclatar al mes de Maig;
la mateixa ombra les abriga,
reben del sol el mateix raig.

De bon matí van agradar-se,
vora migjorn s’ho varen dir
i cap al tard varen jurar-se
granar ensems i ensems morir.

Ja post el sol, s’entortolliga
la flor ardent al tronc neulit,
i estrenyé tant que , pobra espiga!,
va caure morta a mitja nit.