''Jo sé ben bé que puc sondar l’abisme, i amb tot, quan miro el mar, oblidant els corals i mareperles, penso en l’eternitat.''

''Jo sé ben bé que puc sondar l’abisme, i amb tot, quan miro el mar, olvidant els corals i mareperles,     penso en l’eternitat.''

''I veient-se així escarnidesles estrelles engreïdesse commouen...mes no es mouen; s’envaneixen contemplant-se emmirallades...''

''Ditxosa l’edelweiss que t’he enviada si tos ulls blaus, amor, l’han contemplada! Si tes hermoses mans     l’han oprimida, ditxosa fou en mort molt més que en vida!''

''Ja post el sol, s’entortolliga la flor ardent al tronc neulit, i estrenyé tant que, pobra espiga!, va caure morta a mitja nit.''

''Adéu, adéu planes d’or on corríem cada tarda de bracet, parlant d’amor amb l’amiga ben aimada. Les roselles ja no hi són... Tornaran una altra anyada!''

''Què ens quedarà per les vesprades fredes i tristes de l’hivern? Ens quedaran dolces besades, flors de tot l’any, tot l’any badades, i nostre amor que és fruit etern.''

''Vindrà l’hivern! I aquells dies en què perfums i harmonies s’hauran perdut en l’espai, nostres cors, lluny de glaçar-se, viuran sols per estimar-se com no s’han estimat mai.''

''Consulti's Heine, interrogueu Petrarca, i ells vos diran que el cor no es cura amb bromhidrats ni amb la morfina, que es cura amb un petó".''

''A la vora de l’estany de la muntanyava filant son fus d’argent la dona d’aigua...''

''Visió meravellosa! Una ombra altiva, hermosament altiva i hermosament serena i bella i plàcida, s’ha aparegut a ma torbada vista.''

''La Mort no acaba res però tot ho transforma, matèria i esperit, vellesa i joventut; allà on ella ha passat tot ha mudat de forma, tot ha mudat de ser, però res s'ha perdut.''

'' L’àngel de la son quan clareja l’alba, dret al paradís bat de nou les ales. Al veure’l passar les aloses canten i s’aixeca el sol i les flors esclaten.''

''Que n’oblida el cor d’agravis i en cabdella d’il·lusions! Que n’hi duu l’estiu als llavis -vida meva- que n’hi duu l’estiu als llavis de besades i cançons!''

''Les ratxades d’aire semblen dir cançons, lliures, batent d’ales dansen papallons; lliures van i vénen vols de gafarrons. I el vailet diu baixet: “Nostre Senyor fa festa!”''

''A la taverna d’en Mallol, hi ha hagut punyalades; a la taverna d’en Mallol, diuen que eren quatre contra un home sol. A la taverna d’en Mallol, no tot són rialles; a la taverna d’en Mallol han tancat les portes en senyal de dol.''

''Per la vinya vermada i solitària passava aquest matí: recargolant-se els pàmpols d'or i grana deien quelcom de trist.''

''Quan somriu el maig i floreix la serra, al Pla dels Aucells rossinyols i merles hi canten a chor la cançó més bella, la cançó d'ahir, de demà i de sempre: l'himne de l'amor i la primavera.''

''Jo escriuré ton nom en les cançons meves, el temps passarà, se les endurà. Que una en quedi sols, de les cançons meves, ton nom quedarà.''

''Mes tot és fantasia; el temps galopa, l'una hora a l'altra empeny, i aquell sol invisible va a la posta, i negre i sens estels ve la nit i se'n va.''

''El tic-tac del rellotge em fa l'efecte del tic-tac d'un molí, d'un molí infatigable que mol sempre, sense treva ni fi...''

''Avui al rebost hi ha festa completa: aquest vespre l'All es casa amb la Ceba. Hi ha acudit la flor de la parentela, i lo més granat de llurs coneixences.''

''El cel és un camp ple de meravelles, l’ha llaurat el sol, la lluna és qui el sembra.''

''L’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bella... I em preguntes per què? I això em preguntes? L'estimo perquè sí, perquè és la meva.''

''No passareu! Y si passeu decidirà un cop més la història, entre el sayó que clava en creu y el just que hi mor, de qui és la glòria. Mes, no serà! Per més que feu, no passareu!''

''Catalunya primer morta que enjunyida per ningú, seràs lliure perquè ets forta, seràs forta perquè ets tu.''

''... en lloc de dir-me "Mort"..., digue'm "Cultura". I el Diable, a cau d'orella, li murmura: "I a mi no em diguis "Diable"..., digue'm "Déu"."

''"Són ells que es van acostant, és l'incendi i el pillatge, el sacrilegi i l'insult, la violació i la matança". Sí, són ells, els invasors, la desfeta torrentada; són mils i mils, i més mils, tot un exèrcit en marxa.''

''I em temo que aqueix palau, de tan magistral fatxada, siga una presó on la Pau hi deu viure engrillonada.''

''El meu reialme me'l prendranquan ningú quedi al meu reialme. Runes i cendra hi trobaran, ¡però Déu val-me! ¡Quan sols el nom en deixaran, tant com és xic el meu reialme serà més gran!''

''¡Eureka! Ja des d'ara l'home és igual a Déu: ja és rei de mar i terra, senyor dels elements; ja fins ha domat l'aire, de tots el més rebec.''

''Si em moro al mig del camí, tampoc hi perdré gran cosa...: el pare ha mort al combat...; la mare ha mort de vergonya!... En el món ja no hi tinc res, ni pares, ni llar, ni poble..., ni en el cel potser tampoc ja que Déu ens abandona.''

''Tu que fóres ciutat i que avui jaus transformada en ta pròpia sepultura ,conta ben alt el pas d'un poble culte, ¡molt culte! ¡I visca la cultura!''

''Dos reis, per raons d'estat, la guerra s'han declarat. Com no exigeixen les lleis que s'hagin de batre els reis, ells criden "¡Guerra i avant!" I els pobles ja la faran.''

''¡Qui ho sabrà mai! ¡Enigma impenetrable! ¡Flor morta en la llavor!... Al caure mort un home, no és sols l'home, és la Idea qui ha mort.''

''I per damunt de tanta sang, i a cel i terra plantant cara, un boig armat de punta en blanc rugint: "¡Més sang! ¡Més sang encara!"

''Lo que era un imperi fort que insultava a dret i a tort tots els pobles de la terra, ara tufeja a llop mort. Doncs, si això és la guerra, ¡fort! ¡Vinga guerra!''

''Àliga negra, ¿has oblidatla secular paraula?: "Qui a ferro mata a ferro mor"; la sang clama venjança.¡Foneu el plom! ¡Foneu l'acer! ¡Braus fonedors, coratge!''

''la PÀTRIA, aqueix bocí de terra beneïda on naixem i lluitem per honorar-la en vida i on morim per dormir en pau l'eternitat?...''

''Mentrestant Déu va comptant les ànimes que al cel entren: compta milions i milions de joves morts en la guerra, de pares morts de dolor, de viudes mortes de pena, d'orfenets desemparats morts de fam i de misèria.''

''Muntat en un ase magre, lligat de mans i de peus, el més orgullós dels cèsars, el dèspota més crudel, ara és tret a la vergonya per les places i carrers.''

''Però després de mort, en la pau de l'oblit, ningú vindrà, per sort,a cridar-me: "¡Malvat! ¡Violador! ¡Incendiari! ¡Lladre! ¡Assassí! ¡Perjur! ¡Monstre odiós! ¡Sanguinari!"

''...caiga damunt del seu cap com caigué el foc de Sodoma, fins que, d'ell ni del seu nom, no en quedi pols ni memòria.''

''Llavores, convulsat pel despit i la ràbia, dirigint-se a Plutó, murmurà bavejant: "¡Vull ser el més odiós i el més odiat dels homes!" I Plutó, complaent, va respondre: "¡Ho seràs!"

'' Però Cèsar no és Roma, ni és França Bonapart. Moren els dèspotes; els pobles, mai. Els pobles, sols, perduren.''