Vindrà l’hivern! I en la plana
la boirada sobirana
tancarà l’última flor,
i xisclant, batent d’aletes
fugiran les orenetes
oblidant tot el que mor.

Vindrà l’hivern! I a manades
partiran remolinades
les fulles verdes d’estiu,
i de les branques més velles
morts de fred cauran amb elles
dos petitets dintre un niu.

Vindrà l’hivern! I aquells dies
en què perfums i harmonies
s’hauran perdut en l’espai,
nostres cors, lluny de glaçar-se,
viuran sols per estimar-se
com no s’han estimat mai.