I

     L’àngel de la son
té les ales blanques,
té d’or fi el cabell
i el vestit de plata.

     No bé s’ha fet nit
que del cel davalla;
per obrir-li pas
els estels s’aparten.

          II

     L’àngel de la son
entra en una cambra
on veu els ulls blaus
desvetllats encara.

     L’àngel sap cançons
que no sap cap mare
que porten als ulls
la son més manyaga.

          III

     L’àngel de la son
quan clareja l’alba,
dret al paradís
bat de nou les ales.

     Al veure’l passar
les aloses canten
i s’aixeca el sol
i les flors esclaten.