Per la vinya vermada i solitària
     passava aquest matí:
recargolant-se els pàmpols d'or i grana
     deien quelcom de trist.
Dels serments arrugats, caiguts en terra,
     ne penjava un gotim;
de cap a cap de vinya, ni una abella,
     ni una cançó d'estiu!
De sobte una oreneta endarrerida,
     desterrada del niu,
ha passat a frec d'ala per la vinya,
     ha xisclat... i ha fugit.