¿Va ser un esclat d'obús? ¿Va ser una bala?...
                        ¡Què més té ferro o plom!
De part a part va traspassar-li el crani,
                        i l'home caigué mort.

I ara... Mireu-lo estès, bocaterrosa,
                        damunt del camp fangós,
fins que el soterri alguna mà ignorada
                         o el descarnin els corbs.

¿Qui era? Tant se val: ¡carn de metralla!,
                         un de tants, un com molts,
¡un soldat de la pàtria!... ¿Ha mort per ella?
                         ¡Doncs, un altre en son lloc!...

I allà dins d'aquell crani hi palpitava
                          un cervell creador,
i entre els replecs d'aquell cervell, la Idea,
                          ¡el diví papalló!

¿Era un quadre? ¿Una estàtua?... ¿Era un poema?
                          ¿Un Hamlet? ¿Un Quixot?
¿Un invent que devia, tal vegada,
                          transfigurar el món?...

¡Qui ho sabrà mai! ¡Enigma impenetrable!
                          ¡Flor morta en la llavor!...
Al caure mort un home, no és sols l'home,
                          és la Idea qui ha mort.

Avui, al caure, atravessat el crani
                           per un esquitx de plom,
¿qui podrà dir quantes idees fugen
                           per 'quell forat sangós!

Aucells que hi bategàveu delitosos,
                           àvids de prendre el vol,
l'han pres per no tornar, que no se'n torna,
                           del país de la mort.

L'home reemplaça l'home, l'arma a l'arma,
                           però ¿i la Idea?... ¡Oh no!...
Per tan gran crim Déu vos perdoni, cèsars,
                           ja que l'Home no pot.