I

L'àliga negra ha obert els ulls
i a son entorn llambrega:
tot lo que veu, ençà i enllà,
li sembla bo per ella.
¡Vetlleu, pastors! ¡Vetlleu, mastins!
     ¡Visqueu alerta!

L'àliga negra ha obert el bec 
i allarga un pam de llengua:
té febre d'or, té set de sang;
té fam de terra i terra.
¡Vetlleu, saxons! ¡Vetlleu, llatins!
     ¡Visqueu alerta!

L'àliga negra, en son orgull,
les ales ara ha esteses:
damunt del mar, amunt pel cel,
alça son vol de reina.
¡Pobles veïns, pobles llunyans,
     visqueu alerta!

     II

Àliga negra, ¿has oblidat
la secular paraula?:
"Qui a ferro mata a ferro mor";
la sang clama venjança.
¡Foneu el plom! ¡Foneu l'acer!
¡Braus fonedors, coratge!

Àliga negra, tu no saps
quan se fondrà la bala,
la que et traspassi triomfalment
el pit de banda a banda.
¡Qui sap!... ¡Tal volta el fonedor
la fon ja a l'instant d'ara!

Àliga negra, aquell gran jorn
serà de festa i gala:
al damunt teu tots els aucells
cantant han de llençar-se.
T'arrencaran urpes i bec;
t'escapçaran les ales.

Duran ton cos esplomissat
al temple de la Haia;
Madona Pau el clavarà
damunt la portalada;
hi dansaran tots al voltant,
i entonaran: "Hossanna!"